Canvi climàtic
La notícia més urgent
Oceanogràfic de València va acollir a mitjans de novembre el XII Congrés Nacional de Periodisme Ambiental. Un marc immillorable per tractar un tema que la pròpia organització d’APIA (Associació de Periodistes d’Informació Ambiental) va tildar com “la notícia més urgent”: el canvi climàtic.
La inauguració de les Jornades va córrer a càrrec de l’investigador i director de Publicacions al WorldWatch Institute, Gary T. Gardner, qui va deixar unes clares pinzellades del que anava a deparar el Congrés. “El canvi climàtic és un assumpte urgent. Quant més ens demorem, més esforç es va a necessitar i major serà el cost més endavant”, va assegurar. Pel camí, algunes dades impactants. Gardner va recordar que els últims setze anys es troben entre els que major temperatures s’han registrat en la història (des que es contabilitza aquesta dada). L’Àrtic s’ha reduït al 50 i el nivell del mar ha pujat entre 18 i 20 centímetres des de l’inici del segle XX (malgrat que la meitat d’aquest augment s’ha produït des de 1993). “Aquests fets porten conseqüències com el creixement exponencial dels refugiats climàtics a les pròximes dècades, la intensificació de fenòmens extrems com les tempestes i sequeres o l’acidificació dels oceans”, va explicar.
“Tenim la suficient energia per a sostenir una societat industrialitzada? Es preguntava Gardner, qui va afegir que “l’agricultura regenerativa és una doble victòria: per al clima i per a l’agricultura”, denunciant la desforestació i advocant pel cultiu econòmic, que augmenta el contingut de carbó als sòls. Altres de les seues preocupacions tractaren sobre el creixement de la població en els propers anys, el sobreús dels recursos o la capacitat de les democràcies per tractar la transició a una societat de sostenibilitat.
Societat, biodiversitat i aigua
esprés de la contextualització inicial de l’investigador, el Congrés es va centrar en posar el punt de mira en la informació mediambiental i en la visió que els agents socials tenen sobre com s’està tractant el canvi climàtic. En eixe sentit, el periodista freelance Javier Rico va esgrimir que “el periodisme és una professió inestable, condicionada per molts aspectes externs, i si es tracta del mediambiental, encara més”. També expressaren la seua opinió des del costat de la premsa Eva González (Europapress), Francisco Aguilar (EFE) i Antonio Cerrillo (la Vanguardia).
A l’altra banda de la lona, representants de la societat en general. Entre ells estaven Juan Carlos del Olmo (WWF Espanya), José Miguel Viñas (Meteoròleg), Andreu Escrivà (científic i divulgador), Maute Mercado (professora de periodisme ambiental) i Santiago Álvarez (FUHEM Ecosocial).
En esta primera jornada també va haver lloc per a la biodiversitat. Perquè quan es parla del canvi climàtic, també s’està parlant de canvi global. A això es va referir David Vieites (CSIC), qui va explicar que el canvi climàtic impacta sobre organismes, poblacions, espècies i comunitats. Un terme del que es va començar a parlar fa un segle però que ara comença a mostrar les seues conseqüències. “Si li dones un cop de peu a la biodiversitat, aquesta et torna el problema amplificat”, va comentar. Altre dels temes tractats, amb un magnífic aquari com a teló de fons, va ser el de l’aigua. “El medi marí es contamina cada vegada més, i els animals estan sotmesos a estrès”, va advertir Daniel García, director tècnic i coordinador del Comitè Científic de la Fundació Oceanogràfic. García va afegir que “el grau de perill dextinció no ve donat pel nombre que queda, sinó per la velocitat de desaparició de l’espècie”.
En una posterior taula redona, també es va retratar que els glaciars estan retrocedint en tot el món “i ja no sols a l’Àrtic. Als Pirineus ha deixat d’haver neu on abans la trobàvem de forma permanent”.
Les ciutats coparen la fi de la primera jornada. En aquesta taula redona es va debatre si les polítiques de canvi climàtic es deuen lligar amb les polítiques municipals. “És més difícil que els Estats es posen d’acord a que ho facen les ciutats”, va comentar Alícia Torrego, de la Fundació CONAMA. Sergi Campillo, regidor de València, va fer per la seua part una premonició: “la batalla de la sostenibilitat es guanyarà o es perdrà a les ciutats”. Campillo veu fonamental, a més, el canvi de les polítiques de mobilitat, malgrat que reconeix que “tenim una ciutadania molt acostumada als usos del cotxe, i qualsevol restricció sempre es veu com una minva de llibertat”.
Les migracions
a segona de les Jornades també va donar molt de sí. Damunt la taula es va posar de manifest la problemàtica de els migracions climàtiques, que ja afecten a països com Síria o Marroc. “Marroc es troba en una cruïlla sobre migrants subsaharians. És altament vulnerable en temes de canvi climàtic pel desert del Sàhara i l’accés a l’aigua. El primer pas de la migració és dins del país, malgrat que més avant es passa a altre territori. Ningú emigra sols per una única raó, però entre les més freqüents es troben els conflictes i els desastres naturals, fruit del canvi climàtic”, va manifestar Mª Luisa Sierra, del projecte Mediterranean Changing relationship.
L’enginyer Enric Navarro va posar en valor l’Horta valenciana: “Quan adquirim l’aliment a un productor local, s’inverteix en la pròpia economia local”.
En quant a la temàtica de les polítiques sobre canvi climàtic, el cap de l’Àrea d’Estratègies d’Adaptació de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, Francisco Heras, va ser clar: “les polítiques públiques que s’estan prenent en matèria mediambiental són contradictòries, sectorials i secundàries”. També van intervenir distints periodistes que analitzaren les polítiques climàtiques que s’estan duent a terme als Estats Units, Xina, Gran Bretanya i Dinamarca.
Però si d’alguna cosa es va debatre de valent en aquest segon matí, va ser d’alimentació. Richard Borreani (director de Relacions Institucionals de Bayer Crops Science Iberia) va llançar una contundent afirmació: “D’ací al 2050, l’agricultura ecològica té un gran desafiament degut al creixement de la població”. Per a tal fi, segons les seues paraules, tan sols hi ha una via: “innovació”. Borreani va deixar caure que en 1960 un agricultor alemany alimentava a 17 persones, però que hui, deu alimentar a 150.
Altres dades alarmants proporcionades són que un 40% de la població sofrirà manca d’aigua en 2050 i que un terç del sòl fèrtil mundial està en risc. “L’agricultura ha de canviar de paradigma. Ajudar-nos de les noves tecnologies, perquè un ús excessiu dels recursos naturals porta al seu esgotament”, augurà Borreani.
Com a preocupacions en aquest aspecte, la pèrdua del sòl agrari en detriment del creixement urbanístic i la pèrdua del valor humà en forma de menys agricultors. No obstant, però, hi ha espai per a l’optimisme: “el futur devem guanyar-lo tots. Hi ha potencial humà i tecnològic suficient per a resoldre aquest problema. A història ja ens ho ha demostrat”, tranquil·litzava Alberto San Bautista, director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i Medi Natural de la UPV.
Economia circular
na de les temàtiques estrella del Congrés sobre Canvi Climàtic va ser el de l’economia circular. Ja en la conferència inaugural, Gary T. Gardner va deixar patent la seua importància en aquest àmbit: “Devem emprar la matèria de manera que es puga reciclar o reutilitza. Hui en dia no rep l’atenció necessària i és el contrari al sistema actual de prendre, usar i llançar. Més del 50% de les emissions de gasos hivernacle estan relacionades amb el maneig de matèria, i els compromisos nacionals actuals apleguen tan sols a la meitat dels talls necessaris. L’economia circular pot aplegar a la resta”. En aquest sentit, Gardner va donar una sèrie de passos a seguir com l’augment de l’eficiència energètica, l’augment del percentatge d’energia renovable utilitzable, la minimització dels rebutjos i la maximització del reutilitzament i el reciclatge, el reemplaçament del 50% de matèria verge per matèria secundària o l’extensió de la vida útil de productes com neveres o llavadores.
Ecoembes ha sigut capaç de reduir en 20 anys 17,7 milions de tones de residus (el que equivaldria a les emissions que es produeixen a Sevilla durant 8 anys).
“Es pretén evitar el malbaratament dels productes. Tancar el cicle. Abans teníem una filosofia d’economia lineal: produir, consumir i llançar. Ara es busca produir, consumir i tornar a produir”, explica la responsable Sara Güemes. Una de les últimes aventures en les que s’han embarcat ha estat el Projecte Allibera, que ha aconseguit en 5 mesos que més de 5.000 persones eixiren del confort del seu sofà per a netejar platges, camps i muntanyes.
Altre element que es pot reutilitzar és el de l’oli industrial. Sobre aquest tema va exposar Fermín Martínez (SIGAUS). “L’oli usat al final de seu tractament es pot utilitzar com a combustible substitutiu del fueloil o com a lubricant, a més de que la regeneració de l’oli usat redueix emissions de CO2”, explicava. De fet, en 2016 es va evitar la utilització de més de 26 milions de barrils de petroli, que s’hagueren necessitat per a realitzar lubricants i que equivalen al petroli que s’importa a Espanya durant 3 setmanes. Martínez va recordar que 1 litre d’oli usat pot contaminar 1 milió de litres d’aigua, d’ahi la perillositat de l’element per al medi ambient, i que el 100 dels olis usats es poden tornar a emprar.
“A vegades no ens n’adonem de que el fem en sí, a voltes té un valor que no podem desestimar”, deia Isabel López-Rivadulla (SIGNUS). Ells treballen amb la reutilització d’altra matèria: els neumàtics. “Convertim una cosa que abans es rebutjava en matèries primes secundàries per evitar que s’empren recursos naturals que contribueixen al canvi climàtic”.
És important ressaltar al fem com a un problema mediambiental. Com anem a recolir el fem de terra si mai ens han ensenyat a fer-ho?”, es preguntava Sara Güemes, d’Ecoembes, qui recordava que “no hi ha un Pla B perquè no hi ha un Planeta B.
Al cap i a la fi, d’això es tracta, de reutilitzar i donar-li una segona oportunitat a les matèries primes. Perquè com va dir la Consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, “els menuts gestos, multiplicats, poden imprimir un gir i canviar les tendències. Hi ha que aprendre, no a produir més, sinó a produir millor”.
L’impacte del COR
actual situació del Consorci de Residus V5 contribueix, de forma directa, a l’aparició del canvi climàtic. El motiu és ben senzill. Al no tenir plantes de tractament pròpies, els residus de les nostres cinc comarques deuen repartir-se per diferents instal·lacions que es troben fóra del nostre àmbit d’actuació, el que implica un incessant moviment diari de vehicles que es desplacen fins a elles, i en conseqüència, més emissions de CO2, un dels gasos responsables de l’anomenat efecte hivernacle.
Segons un estudi realitzat pel COR, amb unes dades estimades d’emissions extretes de la Guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos d’efecte hivernacle realitzada per la Generalitat de Catalunya, el Consorci emet una quantitat de 88 tones a l’any de CO2, que corresponen a uns 6.472 viatges realitzats fins a les Plantes que reben els nostres residus.
Si tenim en compte que s’estima que un habitatge emet anualment 1,54 tones de CO2 degut al seu consum elèctric, les emissions de transport dels nostres residus equivaldrien al consum de 577 habitatges.
No obstant, però, els escenaris futurs van a plantejar una o diverses plantes de tractament de residus sòlids urbans dintre de l’àmbit zonal, amb el que les distàncies recorregudes per la transferència es reduiran considerablement, i per tant, també ho faran les emissions de CO2. De l’equivalència anterior, passaríem –estimadament- a emetre el mateix que 132 habitatges.
Les noves infraestructures de les que disposarà el Consorci de Residus pròximament no sols reduiran notablement la despesa, sinó que esmorteiran les emissions de diòxid de carboni que contribuïm a abocar a l’atmòsfera. És per això que és de vital importància treballar per a que es puga portar a terme el més imminentment possible, donat que aquest fet suposa un respir per al nostre planeta.
