Carrícola

model de sostenibilitat

P

rincipis del segle XXI. Al voltant d’un taula seuen ajuntament, promotor, constructor i comprador, per tal d’acordar un preu just per l’habitatge. Sense papers, amb la força de la paraula donada. Aquesta fotografia insòlita, en plena voràgine especuladora, il·lustra la construcció de vuit nous habitatges que serviran per unir les dues parts de la vila. És l’únic pla d’expansió d’un poble que ha decidit triar un camí propi, bandejant promeses de creixement a costa del paisatge. Benvinguts a Carrícola. Benvinguts a un altre ritme.

Respecte per l’entorn

S

i passegeu per Carrícola a la recerca d’un polígon industrial, d’aquells que, sovint buits, tenen la majoria de pobles valencians, no cal que us escarrasseu. No el trobareu. Com tampoc cap gran àrea nova urbanitzada nascuda en l’època en què es prometien nous paradisos als territoris d’interior. Aquest municipi de la Vall d’Albaida, situat a l’Ombria del Benicadell, ha triat des de fa molts anys un camí propi: la supervivència d’un petit municipi rural en harmonia amb l’entorn. Carrícola aposta ara mateix per un model de sostenibilitat.

Pioner en la implantació de l’agricultura ecològica, en la dècada dels anys vuitanta, Carrícola ha fet una aposta integral per projectes sostenibles; amb una implicació del veïnat modèlica, llaurada diacrònicament amb iniciatives mesurades, treballades sense pressa i a peu de carrer. Una de les qüestions que més crida l’atenció és trobar materialitzades, sobre el terreny, les solemnes declaracions que solem escoltar en els grans fòrums mundials sobre medi ambient i canvi climàtic. Importants reptes globals, com l’aprofitament de les aigües residuals i dels residus orgànics, són ací realitat. De fet a Carrícola es té la impressió que, tot i anar a poc a poc i amb molt d’esforç, es va un pas per davant.

Un poble, sens dubte, amb una singular determinació: si no és sostenible, no ho fem.

De matèria orgànica a compost

U

n dels objectius que es repeteix a totes les normatives en matèria de residus és el de la recollida selectiva de la fracció orgànica generada a les llars. Doncs bé, Carrícola és l’únic municipi de les cinc comarques del COR que ja la té implantada. Al poble hi ha dos contenidors de fusta, integrats en el medi i realitzats per artesans locals, on els ciutadans dipositen la seua matèria orgànica.

Després es porta als compostadors, on es convertiran en adob per les hortes locals. L’Ajuntament acaba d’adquirir uns terrenys per a emplaçar una senzilla instal·lació que permetria millorar el compostatge i tancar el cicle. Els residus entesos com a valor, la matèria orgànica que es reintegra en la natura.

Carrícola és la població que menys paga en la factura del Consorci de Residus, gràcies a la bonificació que rep per recollir selectivament la fracció orgànica. Han reduït notablement els quilos que s’emporta l’empresa de recollida, per la qual cosa treballen perquè també els rebaixe la factura municipal. El premi a una bona gestió.

Es calcula que, al territori valencià, més del 40% del contingut de la bossa del fem és matèria orgànica. Segons la normativa europea, l’any 2020 la meitat dels residus domèstics s’hauran de destinar a la reutilització i el reciclatge. A Carrícola, sens dubte, estan preparats per assumir el repte.

Una depuradora natural

El Fòrum Mundial de l’Alimentació i l’Agricultura va concloure, en un món cada volta més poblat, que les aigües residuals han de gestionar-se com un recurs i no com un residu. Els usos pel reg agrícola són un repte global, que Carrícola ja ha assumit com a propi.

I

maginem una depuradora d’aigües residuals. Imaginem, a la vora mateix, una zona verda amb parc infantil. El primer que ens ve al cap és que és impossible, sobretot per les males olors i el soroll. Doncs bé, a Carrícola és una realitat. El municipi va bandejar des d’un principi la idea d’instal·lar una depuradora convencional, que necessita una gran inversió econòmica i consumeix molta energia. En col·laboració amb la Universitat Politècnica de València es va dissenyar un sistema de depuració completament natural, basat en la fitodepuració. L’acció de plantes i pedres en marjals artificials i basses a diferents nivells. Ni olors, ni sorolls, completament integrada en el paisatge i amb un parc infantil a tocar.

Els resultats dels filtres verds són excel·lents, comprovats mitjançant anàlisis periòdiques. Ara manca el darrer pas per tancar el cicle. Usar les aigües depurades del poble, que ara van a parar el llit del barranc, per a regar les hortes. El tancament del cicle. L’Ajuntament espera aconseguir-ne el finançament necessari, que no és molt.

Els perquès

C

réixer sense competir, gestió sostenible dels recursos, integració en l’entorn, reforç dels sectors productius que representen el mitjà de vida dels seus habitants…són conceptes que a Carrícola s’empren amb una sorprenent naturalitat. L’aposta d’aquesta població és molt clara i ha acabat convertint-se en la principal senya d’identitat. Però, per què a Carrícola? Què té aquest poble que no tinguen els altres, per haver-se definit a si mateix a través d’un diàleg respectuós amb l’entorn?

Per comprendre-ho hem de tornar uns anys enrere, en la dècada dels anys 80. En un context de fort sentiment comunitari, arrelat històricament, des de França arriba la proposta de convertir les hortes de Carrícola a producció ecològica. Els agricultors s’inscriuen al projecte, majoritàriament. A partir d’aquest moment resta inoculat el virus de l’ecologia. Totes les iniciatives es basaran, fins l’actualitat, en criteris de sostenibilitat ambiental i humana. Perquè tot, tot, a Carrícola s’ha fet pensant en mantenir l’estil de vida de la seua gent.

Art i natura

B

iodivers és un del projectes emblemàtics de Carrícola, possiblement el més conegut pel seu enorme atractiu visual. Des del compromís i el vincle amb l’entorn ambiental, va sorgir la idea de generar itineraris artístics amb obres integrades en el paisatge. Com tot allò que es fa a Carrícola, Biodivers va comptar amb la col·laboració de molts actors: en aquest cas, principalment, dels artistes i de persones com Romà de la Calle, en aquell moment president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, i Joan Peiró, vicerector de Cultura de la UPV.

Sense l’impuls càlid i sincer d’homes i dones compromeses el projecte no hagués estat possible.

Biodivers ha tingut dues edicions, els anys 2010 i 2015, i ja n’espera una tercera. Els fruits es poden visitar en tres itineraris artístics que naixen del nucli urbà: passejant per Carrícola, barranc i senda del Castell i els camins de l’aigua. Obres de prop de setanta creadors dialoguen amb la natura, amb especial sensibilitat per la recuperació d’espais degradats i utilitzant exclusivament materials d’origen vegetal o mineral.

Xino-xano, homenatge al camperol, el cau de l’ull, obert als somnis, l’aranya escombriaire, babel, el drac…una ideal genial i arriscada que ha acabat convertint els entorns de Carrícola en un espai d’art mediambiental amb evocadores propostes.

Una aposta de futur

P

osar en relleu el Patrimoni local ha estat també una de les principals línies de treball en un municipi que sorprèn, ateses les seues dimensions, per la quantitat i varietat d’iniciatives. En aquest sentit destaca la recuperació i condicionament del Paratge Natural Municipal de les Arcades. 25.000 m² de patrimoni hidràulic, amb aqüeductes de l’època islàmica i aprofitaments per al rec. També s’ha restaurat el Castell de Carrícola, declarat Bé d’Interès Cultural i ubicat a l’Ombria del Benicadell, i el llavador municipal.

I si parlem de patrimoni, no hem d’oblidar la vessant natural. El paisatge forma part de la identitat de Carrícola; s’ha fet catalogació de les oliveres mil·lenàries, la flora i els arbres singulars. A escassa distància del nucli urbà, en uns terrenys municipals, la Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida va construir amb tècniques de bioconstrucció la coneguda Ametla de Palla. Inaugurada en 2008 i seu habitual d’activitats relacionades amb el medi ambient, compta amb un jardí de flora dedicat a l’etnobotànic Joan Pellicer.

Les curses de muntanya han sabut fer-se un lloc a Carrícola. La Mitja Marató i la Marató són especialment apreciades pel col·lectiu de corredors de muntanya, perquè discorren per l’entorn natural del municipi i tenen una bona organització. Ara bé, com tota activitat que es posa en marxa, es té una cura especial en la sostenibilitat. Hi ha un límit d’inscripcions estricte, per tal que el nombre de participants no represente una alteració de l’equilibri existent.

Passejar per Carrícola porta inevitablement a descobrir algun projecte en marxa, impulsat sempre amb molt d’esforç i entusiasme. Tenint en compte el dèficit estructural d’habitatges, ara s’ha començat a habilitar una zona de càmping amb casetes de bioconstrucció, dedicat especialment a les curtes estades. A la vora del poble i de l’Ombria del Benicadell, i amb vistes a la Vall, resulta més que temptador.

Si continues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de cookies. Més informació

La configuració de cookies d'aquesta web està configurada per "permetre cookies" i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si segueixes utilitzant aquesta web sense modificar la vostra configuració de cookies o fas clic a "D'acord" estaràs donant el teu consentiment a això.

Cerrar