Els residus com a recurs

Compostatge domèstic a Aiora

D

els diferents sistemes de recollida selectiva de residus, el porta a porta és que ofereix millors resultats. El municipi d’Aiora, a la Vall de Cofrents-Aiora, ha posat en marxa un projecte amb l’objectiu final d’implantar-lo pel que fa a la matèria orgànica i fracció resta. D’aquesta manera s’aspira a millorar el percentatge de recollida selectiva i complir amb els objectius de reciclatge marcats per l’any 2020. Per començar un canvi veritable en la gestió dels residus, per iniciativa municipal un bon grapat de ciutadans han començat a compostar la seua pròpia matèria orgànica a casa. Un pla que s’aplicarà de manera escalonada i que en darrera instància pretén gestionar localment tot els residus orgànics del municipi.

Compostar a casa

M

anuel Cámara ja no diposita la matèria orgànica dins la bossa grisa. Des de fa uns mesos disposa d’un compostador domèstic, proporcionat per l’Ajuntament. Periòdicament, col·loca la matèria orgànica que deposa la família al compostador, que després d’uns mesos en funcionament ja ha començat a donar els primers resultats. Produeix un compost de primera qualitat, òptim per adobar les plantes plantades en testos i les del jardí de l’habitatge.

L’experiència ha representat molts canvis en la gestió dels residus domèstics. Aquest veí d’Aiora explica que “pràcticament no posem res a la bossa grisa, i quan la traiem té molt poc de pes. De vegades ens oblidem d’ella durant molts dies, perquè ni s’omple ni emet males olors”. Pel que fa a la rutina de gestionar el compostador, assegura que “ho preferisc a allò d’haver de treure els fems cada nit, una cosa que ja no he de fer”.

Formar i acompanyar

C

ámara és un dels participants d’un projecte innovador liderat per l’Ajuntament d’Aiora, que vol estendre el compostatge domèstic entre els ciutadans. La iniciativa comença amb tallers de formació, pels quals han de passat més de 110 persones. Els participants tenen després la possibilitat de fer-se amb un compostador domèstic, proporcionat per l’Ajuntament, a més d’un manual d’ús, material estructurant i un grapat de compost amb cucs de terra, que incorporats al compostador fan de factor accelerador de la descomposició de la matèria orgànica.

Els ciutadans es converteixen, doncs, en gestors dels seus propis residus. A més de la formació inicial, tenen la possibilitat de resoldre tots els dubtes que se’ls puguen plantejar en persona, per telèfon o correu electrònic. La gestió del compostador, que cal mantindre al nivell d’humitat i porositat adequat per tal que funcione correctament, és el que suscita més consultes. En aquest aspecte, els alumnes han de ser aplicats. L’Ajuntament, de la seua banda, fa un seguiment de tots els participants en el programa. Es calcula que unes 25 tones anuals de residus ja són gestionades pels propis veïns.

Compostatge comunitari

Gestió descentralitzada dels residus
C

er les característiques de la urbanització d’Aiora, el compostatge domèstic és una acció que té molt de recorregut. Però, també existeixen habitatges que no tenen suficient espai per a instal·lar un compostador. Per això també es posarà en pràctica un sistema de compostatge comunitari. S’adreça a col·lectius que volen participar directament en la gestió dels residus orgànics, amb un fort component educatiu i de sensibilització.

Així, doncs, l’Ajuntament col·locarà unes quantes zones col·lectives de compostatge en espais públics com parcs i jardins. A aquestes àrees podran accedir els veïns inscrits al programa. Hi haurà compostadors de 800 litres de capacitat, a raó de dos per cada set famílies. A banda d’una forta conscienciació veïnal pel que fa al tractament dels residus, la iniciativa del compostatge comunitari també implica enfortir el teixit de relacions en la comunitat.

Les zones de compostatge comunitari les gestionaran els propis participants, amb torns de tres mesos per cada responsable.

Es començarà a l’escola Isidro Girant, on els alumnes dipositaran  els biorresidus generats al menjador a les zones de compostatge comunitari.

L’ideal del porta a porta

P

ompostatge domèstic, compostatge comunitari, porta a porta. La tercera part del projecte pretén implantar el sistema que ofereix els millors resultats en la recollida selectiva. De fet, segons les dades d’algunes experiències municipals, amb el porta a porta s’aconsegueix entre el 60%-85% de residus recollits selectivament, enfront del 20%-50% del sistema de contenidors. El porta a porta d’Aiora, de fracció orgànica i fracció resta, començarà amb un projecte pilot al barri de Chichiles. 344 habitants, repartits en 144 unitats familiars, dels quals es calcula que es recolliran prop de 50 tones de matèria orgànica anual. Una proposta que necessitarà d’un canvi en la manera de fer dels ciutadans, que obtindran nous materials oferits per l’ajuntament, i també en els mitjans de recollida municipals.

Abans, però de la implantació del porta a porta, serà necessària la instal·lació d’una microplanta de compostatge comunitari que siga capaç de gestionar les 50 tones de matèria orgànica anual. Sense la planta, no es pot tancar el cercle i completar la gestió local del residus orgànics.

La implantació d’un canvi com el porta a porta necessitarà d’una forta campanya de divulgació entre els veïns, que hauran de canviar bona part dels seus hàbits pel que fa a la gestió dels residus. Així, doncs, prèviament es faran col·loquis informatius, taules de debat i informació a través dels canals de comunicació municipals. També caldrà subministrar nous materials per a utilitzar en l’àmbit domèstic i comercial, com poals adequats i bosses compostables. De la seua banda, l’Ajuntament haurà d’adaptar els seus vehicles i mitjans de recollida al nou sistema.

La instal·lació s’ubicarà al lloc on hi haurà la futura planta de compostatge, a la vora de l’ecoparc municipal. El compost obtingut podrà ser utilitzat pels veïns d’Aiora. Això servirà com a important element de sensibilització dels ciutadans, que podran comprovar a la pràctica que els residus es poden tractar com a recurs aprofitable.